En l'ordre socioeconòmic
en el qual vivim el consum juga un paper protagonista. Tots
dediquem una gran part de nostra vida a treballar per aconseguir un
sou amb el qual poder comprar les coses que tenim. Cada dia adquirim
més i més béns i servicis, alguns d'ells primaris com el menjar o
la roba, uns altres que són luxes, com ara les
videoconsoles o el maquillatge. No obstant això, darrere de cadascun
d'aquests productes hi ha un procés de producció i distribució del
qual
moltes vegades no som conscients, i que té unes repercussions que no
desapareixen encara que vulguem mirar cap un altre costat. Sobre
les fatals conseqüències del consum global hi ha centenars
d'informes i de
dades
que han fet a la gent adonar-se de la magnitud
del problema, de forma que apareix ací un debat que sembla no tenir fi: és
possible evitar
aquestes repercussions en el nostre sistema consumista? Existixen
alternatives viables?
El
sistema ha de crear unes circumstàncies que afavorisquen que la gent
puga ser feliç, i per a això s'han de
tenir les necessitats bàsiques cobertes i tenir temps lliure per a
l'oci. La
gran majoria dels béns i servicis que consumim ens fan la vida més
fàcil, ràpida, o còmoda: un
cotxe o una rentadora ens permeten estalviar temps, tenir accés a la
sanitat o rebre classes de art serveix per a augmentar la nostra
qualitat de vida. Optar
a aquests productes de consum és
una ajuda en la nostra recerca de la felicitat i per tant no crec
que hàgem de renunciar al consum.
El
que hauríem de plantejar-nos es cóm fer
perquè aquest enorme consum no
duguera amb si els perjudicis que actualment comporta. No
obstant açò,
una altra
part dels productes que consumim no són necessaris per a nosaltres
sinó que provenen d'una falsa sensació de necessitat, normalment
produïda per la publicitat o per la moda creades per les empreses
que volen augmentar les seues vendes. Front
a açò no crec que s'hi puga fer massa: cadascú ha de tenir clar en
què vol gastar el seus diners.
El
gran
problema del
consum és
que a l'hora d'adquirir
un bé el comprador només té coneixement
de com és el producte final i el
seu preu, i no
té en compte quin ha sigut el seu procés productiu ni quines
conseqüències ha provocat
i
provocaran els seus residus.
Per
exemple, en
la informació d'un tetrabric de llet mai trobarem
si les condicions de treball dels empleats són justes o
quin és l'impacte
mediambiental del procés de producció, distribució
i posterior convertiment en residu.
Per
tant, quan les
empreses d'un
mateix mercat han de competir, rebaixen els seus preus, i l'empresa
que
aconseguisca oferir el
seu producte a un preu més assequible probablement
dominarà
el mercat. No
obstant açò, moltes
vegades
la
competència de preus té conseqüències fatals per al bé comú.
Per
exemple, si
una empresa decidix explotar
xiquets
africans,
podrà oferir un producte barat, vencent a altres empreses que fan
polítiques més justes. El consumidor observarà satisfet la baixada
de preus, ignorant de la decisió de l'empresa. De
fet,
un dels grans defectes del nostre sistema econòmic són les
externalitats, que
són
les repercussions sobre l'entorn que tota activitat econòmica
provoca, que no es veuen reflectides en el preu del producte, i que
el consumidor normalment no coneix.
Front
a açò, molta gent ha defensat un canvi de mentalitat basat en la idea
del consum responsable. Açò consistix a prendre mesures
individuals com ara rebutjar els productes d'usar i tirar,
informar-nos de
la procedència dels béns
que comprem,
reflexionar sobre si realment necessitem un producte o
si val la pena comprar-lo tenint en compte els residus que produirem,
i
lluitar perquè els consumidor puguem disposar de més informació
sobre les empreses productores.
És
clar
que si
hi
ha gent que
fa
tot açò,
hi haurà
conseqüències molt positives per al nostre entorn, però
personalment pense que no és suficient. No podem esperar que el
problema es solucione sols amb la bona voluntat de la gent que de
forma altruista compre els béns més ecològics però cars, cal
portar aquest canvi de mentalitat a les lleis i al sistema econòmic.
Hem de trobar la forma en què el sistema o les lleis afavorisquen un
consum i una activitat econòmica responsable i respectuosa.
Els
darrers anys estan
sorgint idees de nous sistemes econòmics que tracten de crear un
ambient i un context econòmic que afavorisca o fins i tot que
garantisca l'activitat econòmica responsable.
Un exemple interessant per la rellevància i el recolzament que
guanya diàriament és l'economia del bé comú. Aquesta alternativa
econòmica proposa una redistribució dels diners en las empreses.
L'economia del bé comú suggerix que les empreses estiguen sotmeses
a una qualificació segons l'impacte que tenen en l'entorn, seguint
criteris com la
sostenibilitat ecològica, la democràcia interna i la transparència,
o la dignitat humana.
Segons
la qualificació que tinguen l'etiquetat es farà en un color o en un
altre perquè la gent conega fins a quin punt les polítiques
d'aquesta empresa tenen conseqüències negatives en l'entorn. Però
a més, els seus partidaris defenen que segons la qualificació
obtinguda les empreses obtindran uns avantatges, com ara diferents
interessos a l'hora d'obtenir crèdit, o avantatges fiscals (variació
dels tipus impositius), per a crear una competència de preus i però
també
del
bé comú. Aquest podria
ser
un exemple d'una variant del sistema capitalista que canviaria
tota l'estructura social i econòmica al beneficiar
la responsabilitat i el respecte
a l'hora de consumir i
de produir.
Tot
açò
evidència
que és
possible imaginar un altre tipus de societat amb una economia més
justa i amb més futur sense, privar-nos del privilegi del consum.
Provar
i portar a la pràctica aquestes idees és una tasca prou més
complicada que sols imaginar-les, perquè portem el pensament del
consumisme actual arrelat molt a dins. A més, hi ha moltes persones
poderoses que estan satisfetes amb el model actual perquè elles
mateixes s'estan enriquint de les injustícies del sistema. Sobre
el futur, sols una cosa es segura, si la societat continua com hui,
els nostres néts viuran en un món molt mes trist i pobre del que
nosaltres hem conegut. Quin planeta volem deixar-los?