Societat de consum

                 En l'ordre socioeconòmic en el qual vivim el consum juga un paper protagonista. Tots dediquem una gran part de nostra vida a treballar per aconseguir un sou amb el qual poder comprar les coses que tenim. Cada dia adquirim més i més béns i servicis, alguns d'ells primaris com el menjar o la roba, uns altres que són luxes, com ara les videoconsoles o el maquillatge. No obstant això, darrere de cadascun d'aquests productes hi ha un procés de producció i distribució del qual moltes vegades no som conscients, i que té unes repercussions que no desapareixen encara que vulguem mirar cap un altre costat. Sobre les fatals conseqüències del consum global hi ha centenars d'informes i de dades que han fet a la gent adonar-se de la magnitud del problema, de forma que apareix ací un debat que sembla no tenir fi: és possible evitar aquestes repercussions en el nostre sistema consumista? Existixen alternatives viables?

                 El sistema ha de crear unes circumstàncies que afavorisquen que la gent puga ser feliç, i per a això s'han de tenir les necessitats bàsiques cobertes i tenir temps lliure per a l'oci. La gran majoria dels béns i servicis que consumim ens fan la vida més fàcil, ràpida, o còmoda: un cotxe o una rentadora ens permeten estalviar temps, tenir accés a la sanitat o rebre classes de art serveix per a augmentar la nostra qualitat de vida. Optar a aquests productes de consum és una ajuda en la nostra recerca de la felicitat i per tant no crec que hàgem de renunciar al consum. El que hauríem de plantejar-nos es cóm fer perquè aquest enorme consum no duguera amb si els perjudicis que actualment comporta. No obstant açò, una altra part dels productes que consumim no són necessaris per a nosaltres sinó que provenen d'una falsa sensació de necessitat, normalment produïda per la publicitat o per la moda creades per les empreses que volen augmentar les seues vendes. Front a açò no crec que s'hi puga fer massa: cadascú ha de tenir clar en què vol gastar el seus diners.

              El gran problema del consum és que a l'hora d'adquirir un bé el comprador només té coneixement de com és el producte final i el seu preu, i no té en compte quin ha sigut el seu procés productiu ni quines conseqüències ha provocat i provocaran els seus residus. Per exemple, en la informació d'un tetrabric de llet mai trobarem si les condicions de treball dels empleats són justes o quin és l'impacte mediambiental del procés de producció, distribució i posterior convertiment en residu. Per tant, quan les empreses d'un mateix mercat han de competir, rebaixen els seus preus, i l'empresa que aconseguisca oferir el seu producte a un preu més assequible probablement dominarà el mercat. No obstant açò, moltes vegades la competència de preus té conseqüències fatals per al bé comú. Per exemple, si una empresa decidix explotar xiquets africans, podrà oferir un producte barat, vencent a altres empreses que fan polítiques més justes. El consumidor observarà satisfet la baixada de preus, ignorant de la decisió de l'empresa. De fet, un dels grans defectes del nostre sistema econòmic són les externalitats, que són les repercussions sobre l'entorn que tota activitat econòmica provoca, que no es veuen reflectides en el preu del producte, i que el consumidor normalment no coneix.

                 Front a açò, molta gent ha defensat un canvi de mentalitat basat en la idea del consum responsable. Açò consistix a prendre mesures individuals com ara rebutjar els productes d'usar i tirar, informar-nos de la procedència dels béns que comprem, reflexionar sobre si realment necessitem un producte o si val la pena comprar-lo tenint en compte els residus que produirem, i lluitar perquè els consumidor puguem disposar de més informació sobre les empreses productores. És clar que si hi ha gent que fa tot açò, hi haurà conseqüències molt positives per al nostre entorn, però personalment pense que no és suficient. No podem esperar que el problema es solucione sols amb la bona voluntat de la gent que de forma altruista compre els béns més ecològics però cars, cal portar aquest canvi de mentalitat a les lleis i al sistema econòmic. Hem de trobar la forma en què el sistema o les lleis afavorisquen un consum i una activitat econòmica responsable i respectuosa.

                   Els darrers anys estan sorgint idees de nous sistemes econòmics que tracten de crear un ambient i un context econòmic que afavorisca o fins i tot que garantisca l'activitat econòmica responsable. Un exemple interessant per la rellevància i el recolzament que guanya diàriament és l'economia del bé comú. Aquesta alternativa econòmica proposa una redistribució dels diners en las empreses. L'economia del bé comú suggerix que les empreses estiguen sotmeses a una qualificació segons l'impacte que tenen en l'entorn, seguint criteris com la sostenibilitat ecològica, la democràcia interna i la transparència, o la dignitat humana. Segons la qualificació que tinguen l'etiquetat es farà en un color o en un altre perquè la gent conega fins a quin punt les polítiques d'aquesta empresa tenen conseqüències negatives en l'entorn. Però a més, els seus partidaris defenen que segons la qualificació obtinguda les empreses obtindran uns avantatges, com ara diferents interessos a l'hora d'obtenir crèdit, o avantatges fiscals (variació dels tipus impositius), per a crear una competència de preus i però també del bé comú. Aquest podria ser un exemple d'una variant del sistema capitalista que canviaria tota l'estructura social i econòmica al beneficiar la responsabilitat i el respecte a l'hora de consumir i de produir.

                 Tot açò evidència que és possible imaginar un altre tipus de societat amb una economia més justa i amb més futur sense, privar-nos del privilegi del consum. Provar i portar a la pràctica aquestes idees és una tasca prou més complicada que sols imaginar-les, perquè portem el pensament del consumisme actual arrelat molt a dins. A més, hi ha moltes persones poderoses que estan satisfetes amb el model actual perquè elles mateixes s'estan enriquint de les injustícies del sistema. Sobre el futur, sols una cosa es segura, si la societat continua com hui, els nostres néts viuran en un món molt mes trist i pobre del que nosaltres hem conegut. Quin planeta volem deixar-los?